Poesia visual sobre la solidaritat, el medi ambient i l’amistat. Una reflexió a 10 metres d’altura, amb xanques, dansa aèria i acrobàcies. Una metàfora del nostre pas per el planeta.

En un univers distòpic, que ben bé podria ser el nostre, dues ànimes errants, irreverents i assedegades, coincideixen amb el guardià de l’aigua. Ell, sorrut i camatort, haurà de obrir el seu enorme cor per a recuperar el ball i el somriure. Elles, amorals i impertinents, hauran d’aprendre a comportar-se. Els tres necessiten tant l’aigua com aprendre a viure.

En aquesta història tot es mou, oneja, es balanceja sinuosament com en un vaixell. El sistema, les emocions, els sentiments… són com l’aigua. Una obra subtil per aprendre a cuidar-se, cuidar l’entorn i gaudir en harmonia.